A l’Aula: “El teatre català: s’alça el teló”, conferència d’Antoni Dalmases

El passat dimarts 10 de desembre, a l’Aula d’Extensió Universitària de Barberà del Vallès, Antoni Dalmases va pronunciar la primera part de la seva conferència “El teatre català: s’alça el teló”. En deixem un extracte d’allò que es va explicar a continuació:

 

Des de sempre, el Teatre, en les seves diverses formes, ha estat una activitat social important, que reuneix, distreu, agrupa, i mou idees en les comunitats humanes, perquè és una mostra viva de les inquietuds i les necessitats de tots els qui hi participen, tant dels autors i els actors, com del públic. Això ha estat així en totes les èpoques i encara més en aquelles etapes de la història en què no existia gairebé cap altra diversió ni excusa per a trobades festives, difusió d’idees o expansió pública de sentiments, somnis, desitjos i preocupacions.

 

El teatre té 2.500 anys d’història. Té origen en la vida humana com si existissin coses que les persones voldrien que passessin.

 

Algunes de les representacions més antigues que es coneixen són: la dansa de La cova dels moros a Cogul, la dansa dels indis Sioux incitant a la pluja, danses rituals del Japó amb samurais, danses rituals africanes…

 

Detall de les pintures a La cova dels Moros, Cogul
Detall de les pintures a La cova dels Moros, Cogul

La Grècia antiga

El teatre de l’Antiga Grècia és el conjunt d’obres dramàtiques, i d’arts escèniques en general, que es van crear a la cultura de l’Antiga Grècia. És una cultura teatral que va florir en l’Antiga Grècia entre 550 aC i 220 aC. Pel que sembla el teatre grec, com a edificació on en una època es representaven les obres teatrals, es va originar en un espai circular a l’aire lliure (orchestra), en el qual s’executaven unes danses. Un lloc de terra llisa i compacta disposat per a la representació de cants corals. Una de les varietats, l’anomenat ditirambe, va ser d’acord amb la tradició, el progenitor de la tragèdia àtica. Tots els grans teatres es van construir a cel obert.

 

Les festes en honor de Dionisos, deu del vi i de la fertilitat, eren com cercaviles per agrair-li que la collita fos bona. Posteriorment es feien espectacles, concursos, competicions,  danses, representacions al llarg de sis dies (tres per la Comèdia i tres per la Tragèdia). El guanyador rebia una corona de llorer. Els actors es tapaven la cara amb màscares alternant la de riure amb la de plorar, les seves sabates eren uns coturns molt alts per a sobresortir i dialogaven amb el cor que explicava a la gent el que passava. Es basava a la paraula, no hi havia ni decorats ni attrezzo.

 

Coneixem tres grans autors grecs: Esquili, Sòfocles i Euròpides. Fins als nostres dies han arribat algunes obres com l’Antígona de Sòfocles amb frases com “Jo no he nascut per a l’odi, sinó per a l’amor” o “L’única llei és la de la consciència”. També Bertold Brecht i Espriu van escriure diferents versions d’Antígona.

 

Els grecs buscaven “la catarsi “que es desvetlla de dintre. L’art ens ajuda a sentir allò que no sentiríem d’altra manera. La catarsi és posar-nos al lloc dels actors i sentir el mateix.

 

Màscares de teatre grec
Màscares de teatre grec

 

El teatre a Roma

Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del s. I a. C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs. Els romans van seguir bàsicament aquesta estructura, però van introduir-hi innovacions per millorar-los. Dos grans autors romans: Plaute (La comèdia de l’olla) i Terenci. És el teatre
com a ridiculització del poder.

 

Edat Mitjana segles V a XV

Europa s’unifica sota el Cristianisme, domina la religió. També és important el rei, amo i senyor de terres i homes, que ens deixa treballar a canvi d’una mica per viure i de protecció enfront dels atacs externs (fronteres amb el Califat de Còrdova). Durant el Romànic, la mentalitat religiosa porta cap a l’insondable i, per tant, una època tancada i terrorífica. Es veu a
les esglésies que es tracta de provocar el pànic a la gent. Durant el gòtic, però, les construccions es tornen lluminoses i apareix una altra manera d’entendre la religió.

 

Mostra del "Cant de la Sibil·la"
Mostra del “Cant de la Sibil·la”

 

Teatre i festa al món medieval

Els Joglars feien jocs medievals, portaven alguna bèstia, cantaven i explicaven notícies (novelles). La Patum, una de les representacions del Corpus, volia que els vilatans fossin valents davant la bèstia. El cant dels ocells és una obra medieval en què les bèsties parlen. L’autor és desconegut com passa sovint en les cançons populars. Pep Ventura va compondre una sardana amb aquest nom i Pau Casals va fer diverses versions d’aquesta nadala.

 

El capellà dient missa es comporta com un actor i el cor és la gent. Es tracta sempre la mateixa obra, com també passa amb els mantres tibetans. Deixes de pensar i els problemes marxen. Les dones anaven a missa per sortir de casa: la catarsi.

 

Durant les representacions del drama litúrgic, l’Església s’apropia del teatre.  El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i el cant gregorià de gran difusió a l’Edat Mitjana al sud d’Europa fins que al segle XVI el Concili de Trento (1545-1563) va anar fent-lo desaparèixer. També hi ha exemples com “El Misteri d’Elx”: “misteri” en valencià és un drama sacre-líric religiós que recrea la Dormició, Assumpció i Coronació de la Verge Maria; dividida en dos actes o jornades, l’obra s’escenifica cada 14 i 15 d’agost a l’interior de la Basílica de Santa Maria, en la ciutat d’Elx (Alacant). Un últim exemple d’aquest tipus de drames és “La dansa de la mort”.

 

Pilar Gimeno

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies