14F | Pérez: “No es pot trencar la legalitat perquè diguis que tens un mandat democràtic”

L’Independent de Barberà ha convidat als diferents partits polítics que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya, el pròxim 14 de febrer, fer una sèrie d’entrevistes sobre les propostes de cada formació per Catalunya i per Barberà del Vallès. Javier Pérez, portaveu del grup de Ciutadans a l’Ajuntament de Barberà del Vallès, ens explica les principals propostes i punts de vista del partit taronja pel que fa a la Generalitat i la ciutat.

 

Quines són les línies generals que voleu defensar a la Generalitat de Catalunya?

Nosaltres hem posat al programa electoral 10 blocs sobre les línies principals del partit. Entre elles, està la finalització de tot el procés de la Independència i que els catalans tornin a abraçar-se. Tornar a què aquesta societat catalana torni a unir-se en les coses que realment ens importen, que és en crear riquesa, crear ocupació i que la societat torni a unir-se. La campanya que s’ha fet va en aquest sentit. La idea és superar el Procés i que aquesta societat, que és molt rica, amb molta diversitat, molta empenta i molt progressisme torni a estar unida. Jo tinc molts amics que són de fora i per a ells Catalunya sempre ha sigut la regió puntera d’Espanya: més progressista, amb idees més liberals, més clares… És a dir, som un motor d’Espanya i hem de tornar a recuperar aquest motor, tant econòmic com social i polític. Entre altres qüestions importants està superar la pandèmia, amb ajudes que considerem que no s’han donat. Nosaltres proposem al nostre programa donar ajudes de 4.000 euros a fons perdut a autònoms i comerciants. I també diem que la gestió d’aquesta pandèmia no s’ha realitzat correctament. A mi no m’agrada vendre motos, i per tant, la gestió d’una pandèmia que no estava prevista és difícil per a tots els partits, i s’ha vist a tots els països, fins i tot a l’Alemanya de Merkel, que va portar molt bé la primera onada i ara s’ha vist saturada. El que si que em sorprèn han sigut les contínues improvisacions d’aquest govern de la Generalitat. En la primera onada se sabia el que estava passant a Italia, perquè ens arribava a tots… Nosaltres proposem posar sanitaris a les residències de gent gran i incrementar la despesa en Salut. Evidentment, amb les retallades de l’època d’Artur Mas s’ha penalitzat moltíssim la salut i ho hem patit tots, abans de la pandèmia i durant aquesta. Però amb el coronavirus hem vist la importància d’invertir en segons quins sectors, i la Salut és un d’aquest àmbits. En economia, d’altra banda, volem que les empreses tornin a Catalunya i que tornem a ser una zona d’Espanya puntera, i també volem apostar per la transparència política. És un dels blocs que hem defensat sempre des de Ciutadans, i el tema del “tres per cent” del que parlava Pasqual Maragall ens va fer reflexionar sobre la transparència. És el que sempre diuen dels polítics, i ara ho visc una mica en primera persona. Escoltes dir a la gent que “els polítics roben i no són de fiar”; són aquelles coses que a vegades, quan estàs a política, et fan mal perquè coneixes a molta gent que és molt honrada i, per culpa d’una poma podrida, passa que tota la resta es veu afectada per aquesta idea. Però el més important de tot, la bandera del partit, és superar el Procés: aconseguir una majoria constitucionalista que se centri a governar Catalunya per tots els catalans i aconseguir que aquesta comunitat autònoma, país, regió o com se li vulgui dir, torni a ser aquest motor d’Espanya que ha sigut durant molts anys.

 

“Si els números sumen es donarà suport a un govern constitucionalista, sigui qui sigui el guanyador de les eleccions”

 

Esteu oberts a fer un govern amb altres forces “constitucionalistes” veient la baixada que auguren les enquestes?

Tots els partits sortim a guanyar les eleccions. Després, però, segons han dit veus autoritzades del partit com Inés Arrimadas o Carlos Carrizosa, donarem suport a un govern constitucionalista a Catalunya. Si els números sumen, evidentment es donarà suport a un govern constitucionalista, sigui qui sigui el guanyador de les eleccions.

 

Aquest govern estaria format per VOX, PP i Ciutadans?

Bé, en aquest govern constitucionalista hi hauriem d’anar tots els partits que respecten la constitució. Parlem del PSC, del PP… No sabem fins a quin punt serà important VOX al Parlament. I també estan inclosos En Comú Podem, ja que durant el Procés no es van saltar la Constitució. Ells sempre han defensat el que han defensat, però no s’han saltat mai la Constitució. Sempre s’ha situat a Podemos com una força que està allà enmig, que respecta la Constitució i que proposa una sèrie de mesures més afins a l’independentisme, però està considerat com a força no independentista.

 

Volia preguntar per l’1d’Octubre. Sempre heu defensat que va ser una votació il·legal i negativa, però des de l’independentisme diuen que és un mandat popular que s’ha de respectar. Per què creieu que va ser un moment tan negatiu per la Història?

A diversos plens he explicat la història de l’any 1962 als Estats Units de John Kennedy, quan en el seu moment el governador d’Alabama es va negar a acatar una ordre federal. En aquesta ordre, el jutge donava permís a un noi de color a entrar a la universitat. La llei està per sobre de tot. Tu no pots dir que tens un mandat perquè hi ha dos milions de persones que em donen el mandat i aquests dos milions de persones em permeten saltar-me la llei. Hi ha uns altres tres o quatre milions que no estan d’acord amb tu. Extrapolant aquesta idea, jo no puc venir a Barberà i decidir que La Romànica serà meva perquè hi ha 30 veïns que em donen suport i tinc un mandat seu que em legitima perquè La Romànica sigui meva. Aplicant aquesta lògica, te n’adones que, efectivament, l’1 d’Octubre va ser un error, en el qual es va marginar a més de la meitat de Catalunya i que si s’hagués dut a terme fins al final hauríem vist a on haguéssim arribat. Perquè, per sort, en aquell cèlebre segon, aquella “república de 10 segons”, es va suspendre la independència de Catalunya. Si no hagués sigut així, què hauria arribat a passar? Però evidentment van fracturar famílies i amistats.

 

“Els mesos i les setmanes al voltant de l’octubre del 2017 es va estar jugant amb foc, i podria haver passat una cosa molt i molt greu”

 

Si recordem aquells mesos previs a l’octubre, a mi hi va haver gent que em va dir que no podia dormir a la nit, i que estava realment nerviosa pel que anava a passar. Els mesos i les setmanes al voltant de l’octubre del 2017 es va estar jugant amb foc, i podria haver passat una cosa molt i molt greu. Nosaltres no diguem que no s’hagi de perdonar, però els que es van saltar la llei, com tot ciutadà, han de complir la seva pena. I si van cometre un delicte, pagar-ho com tothom. Per mi la llei és el fonament d’una democràcia, encara que a vegades les lleis no siguin justes. Sempre ho he dit al ple municipal als partits independentistes: “Voleu canviar la Constitució?; hi ha un títol 10 en el qual es diu com s’ha de canviar la Constitució; aconseguiu les majories necessàries per canviar-la i, si s’aprova per referèndum que Espanya sigui un país de nacions o una confederació, per exemple, doncs aquesta serà la constitució que ens donem entre tots”. No es pot trencar la legalitat perquè tu diguis que tens un mandat democràtic. A més, ja vam veure les imatges: gent votant 10 vegades en una urna… Per mi això no és un mandat democràtic, perquè t’has saltat la llei. Aquesta teoria té un perill enorme, perquè fins a on arriba el mandat democràtic?

 

Deia que quan va fer el referèndum “es va marginar a més de la meitat de Catalunya”, però la gent podia votar pel NO, i de fet molts ho van poder fer… Creieu que va estar mal gestionat el referèndum?

Sí, però el problema de base del referèndum és que era il·legal. No tenien potestat per poder fer un referèndum d’independència. Partint d’això, si és il·legal, hi va haver milions de persones que no vam anar a votar, perquè no tenia valor per nosaltres. Si en un futur el govern d’Espanya decideix convocar un referèndum consultiu, que s’hauria de veure a on es pot analitzar, i si el convoca legalment, fem-ho. Però si no és conforme amb la llei, no es pot saltar la llei perquè creguis que tens un mandat de la teva gent. Perquè és la teva gent qui et diu això.

 

“S’hauria de potenciar la comarca per a noves tecnologies, i adaptar-nos al canvi que vindrà en el futur”

 

Quins creieu que són els problemes principals del Vallès Occidental i com es podrien resoldre?

Com a ciutadà, el què veig són molts problemes de transport. Tenim una línia de tren orbital que està pendent d’execució, de la que dues parades serien a Barberà, a Can Llobet i Can Salvatella. És una línia molt necessària per evitar que tot el tema ferroviari acabi a Barcelona, que és com un forat negre que ho centralitza tot. I també tenim la B-40, que està també projectada, i donaria molta sortida a la AP-7 i la C-58. També, com a portaveu de Ciutadans a Barberà, veig que el Vallès és una comarca molt potent a nivell industrial i tecnològic. Tenim el Parc Tecnològic de Cerdanyola, per exemple. I crec que s’hauria de potenciar la comarca per a noves tecnologies, i adaptar-nos al canvi que vindrà en el futur, especialment en la indústria. A Barberà, també, tenim la farmacèutica Novartis, una indústria farmacèutica molt important. Evidentment, el poder local és també limitat, però des d’altres organismes es pot potenciar aquest canvi industrial i tecnològic al Vallès. A més, tenim el repte de l’habitatge, i tenim dues poblacions importantíssimes com són Sabadell o Terrassa, amb més de 200.000 habitants. I tot plegat, congeniar-ho amb els espais naturals i la biodiversitat que tenim. Un bon exemple és la gent de Barberà, que ha descobert amb la pandèmia la zona del riu Ripoll, que és una zona fantàstica.

 

Pérez, davant l'església de Santa Maria de Barberà, "La Romànica" | Pau Quintana
Pérez, davant l’església de Santa Maria de Barberà, “La Romànica” | Pau Quintana

 

Sobre l’habitatge, hi ha molta gent que ho està passant malament a causa de que no es pot procurar un lloc on viure. I d’altra banda, hi ha gent que ha vist com la seva propietat ha sigut ocupada. Què és el que creieu més important respecte a aquesta problemàtica?

A l’octubre vam presentar una moció al ple municipal, que tots els partits van votar en contra, que era una moció contra l’ocupació. En aquesta moció ja diferenciàvem l’ocupació il·legal amb finalitat delictiva i l’ocupació, diguem-ne, social. La llei d’habitatge de Catalunya, que crec es va aprovar al 2007, ja reservava un 20% de llars com a protecció oficial o lloguer social. D’aquesta llei només s’ha desenvolupat un 3%. És a dir: hi ha una gran carència d’habitatge de protecció oficial. Jo tinc 45 anys, i recordo que quan era més jove es construïen milers de llars de protecció oficial, i ara, per exemple, per trobar una promoció d’habitatge públic és com una loteria. Aquí s’ha fet alguna cosa molt malament des de les administracions públiques des del moment en què no s’ha fomentat l’habitatge de protecció oficial o el lloguer públic, per exemple per joves. Aquí tenim un problema amb el bloc de la ronda Santa Maria. En un principi es va construir una zona nova al Parc Europa, amb promocions molt cares del boom del 2003 – 2005, i es van reservar llars per joves, famílies monoparentals i gent gran. El problema que tenim amb l’ocupació a Barberà és un tema de delinqüència.

 

“El govern ha de procurar que hi hagi habitatge social, fins i tot d’entitats bancàries que han sobreviscut gràcies als nostres diners”

 

És un bloc que pertany a la Sareb, i són la Sareb i el Departament d’Habitatge qui el gestionen. No podem permetre que la gent quedi al carrer, però no fa falta que ocupin pisos ni cases d’altres. El govern ha de procurar que hi hagi habitatge social, fins i tot d’entitats bancàries que han sobreviscut gràcies als diners de cadascú de nosaltres. S’ha de fer una tasca preventiva perquè la gent no hagi d’ocupar. I d’altra banda està el tema de l’ocupació il·legal amb finalitats delictives: qui ho pateix són els veïns. Actualment, tal i com està la normativa, només el propietari pot fer l’execució judicial, si és persona física; i dels grans bancs, oblida-te’n. Per això, nosaltres portem al programa electoral que la comunitat de propietaris pugui sol·licitar que s’expulsi als okupes il·legals. Perquè és evident que estàs pagant una hipoteca amb el teu esforç, i que hi hagi ocupes a aquell edifici, automàticament a tu el valor del pis te’l baixaran. Per tant, no és que es vulgui fer fora a la gent: hem de promoure que no hi hagi ocupacions per raons socials i, d’altra banda, hem de ser molt més durs en les ocupacions il·legals que perjudiquen seriosament els veïns. En una ocasió em va venir a parlar un veí, sempre ho recordaré, que s’havia gastat tots els seus estalvis en comprar un pis nou i el bloc havia estat ocupat. Em va saber molt de greu perquè nosaltres podem presentar mocions, tenim el poder que puguem tenir, però fins que no es legisli perquè la comunitat de propietaris pugui instar a l’expulsió dels okupes, és una situació difícil. Al bloc de ronda Santa Maria, és un tema que fa molts anys que s’arrossega, que cada dia la pilota es fa més gran, i que s’ha de donar una solució definitiva.

 

Què proposeu fer fins que aquest habitatge social no es construeix? Entenem que la gent no es pot quedar al carrer.

Bé, no cal construir habitatge social: hi ha molts pisos de bancs que han sigut salvats amb diners públics, o de grans tenidors. Al començament de la crisi del 2008, va ser Jordi Cañas de Ciutadans qui va presentar la dació en pagament al Parlament de Catalunya. En aquest tema, nosaltres sempre hem estat. Hi ha pisos buits de grans tenidors que es poden integrar en un fons d’habitatge social.

 

Què voleu fer des de la Generalitat amb el Tribut Metropolità?

El Tribut Metropolità va sortir com a problemàtica pública al novembre del 2019, que va ser quan van començar a arribar els rebuts. Des de l’anterior govern municipal ja se sabia que arribarien els rebuts, i tant la Plataforma Ciutadana per Barberà com la CUP ho sabien perfectament. Se sabia, es va publicar a les xarxes municipals, però els ciutadans no ho van llegir, i es va difuminar amb la campanya de les eleccions municipals. Però és un problema real, perquè per depèn de quins veïns és un cost inassumible. Primerament ens vam sumar a l’acció de tots els partits i hi ha dos recursos interposats des de Barberà. Al final és com un contracte que no s’està complint: tu em cobres un tribut a canvi d’una sèrie de serveis que em donaràs; però aquí no s’ha invertit en transport, no hi ha una contraprestació. A més, cal recordar que a part del que paguem nosaltres a partir de l’IBI, l’Ajuntament ha pagat enguany 769.000 euros a l’AMB. El nostre grup a l’AMB ja va presentar al·legacions perquè no es cobrés a la segona corona el tribut. Però hi ha una sèrie de forces polítiques com PSC i Esquerra Republicana al govern de l’AMB que són les que governen, amb 82 consellers, i els que estem en contra som 8. Per molt que nosaltres presentem, ells són majoria. Però sí que vam voler deixar clar que a Barberà es vota una cosa i, aquest mateix partit, a l’AMB en vota una altra. Això la gent ho ha de saber. Al 2019, l’alcalde de Barberà, en el moment de la votació es va absentar, i jo en el seu moment, al ple, vaig preguntar quina va ser la seva votació a una moció que havíem presentat des de Ciutadans, i em va dir que va votar segons la disciplina de partit. La nostra idea inicial va ser eliminar el Tribut Metropolità, en part perquè l’AMB s’està convertint en una espècie de “xiringuito“, que ha incrementat les seves despeses de personal de quasi 20 milions d’euros en cinc anys, des que està liderat per Ada Colau. Nosaltres, al programa electoral, promouríem un canvi en l’Àrea Metropolitana, a on la disposició transitòria que permet gravar l’IBI fos modificat, i fer un impost per la via general de la Generalitat de Catalunya que permeti sufragar les despeses de transport, i es faci una anàlisi de les necessitats reals, eliminant duplicitats de l’AMB. I així poder eliminar el Tribut Metropolità, que grava les persones. No és just gravar les persones per l’IBI, perquè potser hi ha una persona que té un local aquí, que no agafa el tren per anar enlloc, però està pagant.

 

Què creieu que s’ha de fer amb l’Aeroport de Sabadell des de la Generalitat?

Si li fessis l’entrevista a un regidor de Sabadell, segurament et diria totalment el contrari del que et diré jo. Aquest aeroport, a efectes de Barberà del Vallès, és un perill: els avions passen per sobre de cases i pisos, a molt baixa altura, i és un aeroport que s’ha quedat petit. Des de Sabadell segurament et dirien que hi ha negoci, i que s’ha d’incrementar el nombre de vols. És una qüestió de difícil solució. Jo proposaria que, perquè no volin per sobre nostre, o surten per Sabadell o per una altra via, o eliminem l’aeroport. Però això, no vendrem motos, serà molt difícil.

 

“Hem de mirar un model permeti un cost de la llum més barat, i si és fent l’energia pública, doncs endavant, però no ho crec”

 

Hi ha molta gent que s’ha vist afectada per la pujada del preu de l’energia de l’inici d’any, especialment ara en pandèmia, i pels problemes de subministrament. Creieu que s’ha de fer pública la gestió de l’energia per evitar problemes?

Al final hem d’optar pel model que faci més barats els costos i que li surti millor als ciutadans. Si tu agafes la factura de la llum o el gas, hi ha molts impostos. No vindre aquí a defensar Endesa ni Iberdrola ni a ningú, però una part important de la factura són impostos. Per exemple, a la factura del gas paguem aquell fracàs del Proyecto Castor: 4.500 milions d’euros a 30 anys. També es paga per les mines de carbó, les centrals nuclears que s’han de tancar… Hi ha una sèrie d’impostos que impliquen una part enorme de la factura. Evidentment, hem de procurar que no hi hagi un oligopoli, però totes les empreses, quan es van quedant sense competència, tendeixen a l’oligopoli. S’ha de controlar que, evidentment, el cost de l’energia sigui proporcional. Per tant, s’han d’atacar diversos fronts, no només el que val l’energia sinó quant costa, i a qui s’ha de gravar. Per exemple, a Portugal van abaixar l’IVA de l’electricitat, i aquí no s’ha baixat. És com la gasolina: quanta gasolina es paga realment i quant es paga d’impostos? D’altra banda, nosaltres som liberals en allò econòmic. A Espanya ja veníem d’un sistema públic de gestió de l’energia: Endesa era una empresa pública, com era Telefònica, Repsol o Cepsa. I ara aquestes empreses tenen altres propietaris. No creiem que nacionalitzar l’energia hagi de reduir-ne el cost. També tenim l’exemple de Barcelona Energia, que ha tirat endavant Ada Colau i Podem a Barcelona, i segons els últims càlculs l’energia no era més barata. Ara bé, algunes noves empreses d’energies renovables, si ho mires, en teoria són més barates. Hem de mirar un model que permeti fer més barat el cost de la llum. Si és fent l’energia pública, doncs endavant, però no ho crec.

 

Toni Alfaro

 

FOTO PORTADA: Javier Pérez, regidor de Ciutadans a l’Ajuntament de Barberà | Pau Quintana

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies