14F | Clarà: “Si no haguéssim deixat la política d’habitatge en mans privades no tindríem ocupació irregular”

L’Independent de Barberà ha convidat als diferents partits polítics que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya, el pròxim 14 de febrer, fer una sèrie d’entrevistes sobre les propostes de cada formació per Catalunya i per Barberà del Vallès. David Clarà, cap del grup municipal de Podem a Barberà del Vallès, ens parla sobre les línies fonamentals d’En Comú Podem per la Generalitat de Catalunya, on Rosa García és la candidata per Barberà, número 10 de la llista.

 

Què es proposa des d’En Comú Podem com a línies bàsiques pel govern de la Generalitat?

Són les mateixes que hem defensat sempre, que passen pel reforçament dels serveis públics aquí a Catalunya: l’educació, la sanitat i les polítiques valentes d’habitatge. Sabem que a Catalunya tenim un problema molt seriós amb els serveis públics perquè hi ha hagut dècades de retallades de governs convergents. Ara de governs convergents amb el suport d’Esquerra Republicana, i fins i tot amb el suport, malauradament, de la CUP en algunes ocasions. La nostra proposta és intentar donar-li una mica la volta a tot això. La proposta que estem fent per governar la Generalitat també és molt clara: estem parlant d’impulsar un tripartit, i estem parlant d’intentar desplaçar l’eix que tenim fa molts anys a Catalunya d’independentistes contra no independentistes per parlar d’un govern clara i netament d’esquerres, en el que participin el Partit Socialista, Esquerra Republicana i En Comú Podem. Ja sabem que això serà complicat, perquè veient com avança la campanya Esquerra Republicana ha optat per confrontar directament el Partit Socialista, i veiem que per la part del Partit Socialista estan fent el mateix. Ens fa molta llàstima perquè pensàvem que podíem sortir d’aquesta política de confrontació. Crec que la gent està demanant ara a les forces polítiques que siguin capaces de negociar i arribar a acords, i que posin per endavant les necessitats de la ciutadania, encara que sembli un tòpic. Amb el context de pandèmia, crisi sanitària i, sobretot de crisi social i econòmica, cal un govern que sigui capaç de tirar endavant els serveis públics, de facilitar recursos perquè la gent que està perdent la seva feina i el seu habitatge puguin tirar endavant. Em sap molt de greu que el Partit Socialista, que sempre s’havia presentat com l’opció sensata, capaç d’arribar a consensos i capaç de negociar estigui polaritzant tant la campanya i contraposant independentisme contra no independentisme. Penso que és un retrocés i que hauríem de ser capaços de superar aquest clima de confrontació per poder posar solucions reals sobre la taula.

 

“Estem oberts a participar en un govern amb qualsevol partit d’esquerres i que tingui clar que vol fer un programa d’esquerres”

 

La CUP no entraria dins aquesta coalició d’esquerres?

Nosaltres estem oberts a participar en un govern amb qualsevol partit polític d’esquerres i que tingui clar que vol fer un programa d’esquerres. Ara bé, per nosaltres no és una prioritat la Independència de Catalunya, i per tant qualsevol que entri en aquest govern ha d’entendre que primer està la ciutadania catalana. Primer toca reconstruir el país i després ja parlarem de la qüestió nacional. Si la CUP és capaç d’acceptar aquestes condicions, nosaltres tindrem mà estesa.

 

Un del temes cabdals per En Comú Podem és l’habitatge. Com creieu que s’ha d’encarar un tema tant complex com aquest?

Estem acostumats a les barbaritats que s’han dit de nosaltres, com que som el partit que surt a defensar els okupes, etc. El primer que s’ha de reconèixer és que Catalunya té un problema d’habitatge molt seriós, i especialment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. És a dir que quant més a prop de Barcelona, més difícil és accedir a un habitatge. A Barberà mateix, qualsevol família treballadora té dificultats per poder accedir a un lloguer a la ciutat, perquè estem pagant de lloguers de 700 euros en amunt. Amb els salaris que tenim actualment i la situació econòmica de les famílies, hem d’assumir que és molt difícil o gairebé impossible accedir a un habitatge. Entenent que tenim aquest problema, s’ha d’abordar d’una forma integral. No estem sortint a dir que no s’hagi de protegir també el dret dels petits propietaris a tenir els seus habitatges: jo crec que és una manipulació que s’ha fet sempre des de la dreta i l’extrema dreta quan surten a dir que defensem els okupes. Aquí hi ha milers d’habitatges buits, i a Barberà del Vallès en tenim centenars, que no són de petits propietaris sinó de grans entitats financeres o, encara pitjor, de fons voltors, que han anat adquirint habitatges fruit de processos de desnonament o de compres de patrimoni immobiliari per especular amb ells. Són tota una sèrie d’habitatges als que no estan donant cap ús, mentre que nosaltres tenim famílies que no poden accedir a un habitatge.

 

“Una família amb menors a càrrec que hagi d’escollir entre viure al carrer o ocupar un habitatge de gran propietari, evidentment no es pot quedar al carrer”

 

És aquí a on s’ha de treballar i a on s’ha de mirar d’impulsar polítiques d’accés a l’habitatge que facilitin que qualsevol família pugui accedir a un lloguer. Parlem de lloguer social per les famílies o persones amb més dificultats econòmiques i lloguer accessible per famílies que tinguin salaris però que, tot i així, no poden pagar 700 euros. I quan s’està ocupant un habitatge d’un gran tenidor, nosaltres estem dient que es negociï amb aquesta família, perquè el 90% de les famílies que estan ocupant un habitatge és a pisos o cases de grans tenidors, i no perquè vulguin sinó perquè la mateixa institució no ha sigut capaç de resoldre la situació d’aquella família. Si, amb menors a càrrec, ha d’escollir entre viure al carrer o haver d’entrar en un habitatge d’un gran propietari, evidentment no es pot quedar al carrer. També cal recordar que moltes persones a qui s’anomena “okupes” són persones que en el seu moment no van poder pagar la hipoteca i s’han quedat en aquell habitatge. En realitat estan a casa seva.

 

I quan les ocupacions donen problemes de seguretat o són fruits de màfies d’ocupació?

És un percentatge ínfim. Hi ha molta gent que es pregunta: què passa si jo tinc dos pisos i m’entra un okupa a un dels pisos? La llei penal empara aquestes persones. Quan estem parlant d’un habitatge habitual o un petit propietari, la llei ja empara: s’inicia un procés judicial breu i en molt poc temps es pot produir el desallotjament. Per tant, hem de saber separar molt bé quan parlem d’una possessió sense títol per raons socials i quan parlem d’una ocupació per qüestions de delinqüència. És un tema delicat i es farà molt populisme amb això, però nosaltres ho tenim molt clar i sabem a qui s’ha de defensar. El Partit Socialista també hauria d’estar aquí, en la defensa de l’habitatge social. Si no haguessin permès que aquí a Catalunya hi hagués desenes de milers d’habitatges buits i no haguéssim deixat la política d’habitatge en mans privades, segurament no tindríem el fenomen de l’ocupació irregular. Recomano a tothom que es llegeixi un estudi de 2017 de l’Institut Cerdà, sobre l’ocupació irregular, a on van participar totes les comunitats autònomes, els cossos policials de l’Estat, que no només ha fet la PAH o entitats socials; la conclusió principal d’aquest estudi és que el fenomen de l’ocupació irregular es produeix perquè les famílies i les persones no poden accedir per vies ordinàries a l’habitatge.

 

David Clarà, a la plaça de la Unitat de Barberà del Vallès | Pau Quintana
David Clarà, a la plaça de la Unitat de Barberà del Vallès | Pau Quintana

 

A Barberà hi ha un cas especialment complicat sobre habitatge, el del bloc de ronda Santa Maria 213. Què es pot fer en casos com aquest?

Quan nosaltres érem a govern a Barberà ja vam treballar molt per donar una solució a aquell habitatge. L’edifici de ronda Santa Maria 213, que tants problemes està generant, és un edifici que gestiona la Sareb. Per què, si és un edifici que es va construir en terreny públic? Perquè en el seu moment, un govern socialista de Barberà va decidir que la millor opció per generar habitatge accessible a la ciutat era fer-ho a través d’una entitat financera. En aquest cas, a través de Caixa Catalunya i la seva promotora d’habitatge Proviure. Quan aquesta entitat va fer fallida, tot això va passar a aquest fons de reestructuració dels actius bancaris, la Sareb. I des que la Sareb es va fer càrrec d’aquella propietat, el que ha passat és que hi ha hagut una desatenció absoluta; i això la gent que està allà pagant un lloguer (que també n’hi ha) ho sap perfectament: manca de manteniment, manca de resposta a les demandes dels veïns, inseguretat… Tot això és responsabilitat de la Sareb. Evidentment, el govern del partit socialista es va equivocar i va deixar en mans privades la gestió d’un edifici que hauria de ser 100% públic. Si fos així, això no hagués passat, i de fet ho vam avisar quan entràvem a govern i quedaven 20 pisos buits: “és primordial que aquests habitatges s’adjudiquin per via de lloguer, per evitar que hi hagi una ocupació massiva”. Aquí tenim els resultats. Ara per ara, l’única manera de resoldre el problema és identificar família per família, les persones que tenen un contracte de lloguer i paguen cada dia, veure quines són realment les situacions d’ocupació que tenen al darrere una situació de vulnerabilitat social, i sobre tota la resta, especialment els que ocupen per fer activitats il·lícites, s’haurà d’actuar judicialment. El que passa és que és més fàcil dir-ho que fer-ho. Cal unitat d’acció de tots els partits a l’Ajuntament per pressionar la Sareb perquè actuï. I si no, la nostra proposta és claríssima: tornar a recuperar la gestió pública d’aquell habitatge, que resoldria el problema d’un dia per l’altre.

 

“Tenim el transport que tenim, i és una mica injust que ens facin pagar la factura igual que altres municipis que tenen més serveis”

 

Què proposen des d’En Comú Podem que s’ha de fer amb el Tribut Metropolità?

La fórmula de càlcul i l’aplicació d’aquest tribut és injusta i desproporcionada respecte als serveis que tenim actualment a Barberà. És evident que si volem una Àrea Metropolitana de Barcelona que estigui cohesionada, d’alguna manera s’han de finançar els transports públics, però bé. Barberà no és com altres municipis, del Baix Llobregat, per exemple, que estem connectats amb Trambaix i que tenen línies d’autobusos molt més regulars, més infraestructures a nivell de ferrocarril… Nosaltres tenim el què tenim i és una mica injust que ens facin pagar la factura igual que altres municipis que tenen més serveis. Tots estem d’acord en això, però una altra cosa és l’ús polític que se’n vulgui donar. Hi ha hagut gent que ha volgut utilitzar això per atacar l’Ada Colau a Barcelona, o que és culpa de Podemos. Al final és una proposta que va sortir del Partit Socialista, del senyor Poveda, i que es podria haver treballat d’una altra manera. Hi hagués hagut un consens de la ciutadania si s’hagués preguntat primer, però el problema va ser que primer es va aplicar el tribut i després es va preguntar i informar. I evidentment la gent, quan paga un impost més i no sap per què serveix, es genera la situació que s’ha generat. Quan una cosa està malament, el primer és rectificar, demanar disculpes i tornar a plantejar un procés amb participació ciutadana per intentar resoldre la situació.

 

L’opció podria passar per millorar el transport públic a Barberà?

Podria passar per això, per exemple, tenint línies d’autobús regulars, o per millorar la connexió de la ciutat amb la Universitat Autònoma o per diferents millores. Podria passar per millorar la línia d’autobusos que va al polígon industrial, o al Baricentro. Si estiguéssim parlant de millores substancials d’aquest tipus segurament molta gent s’ho prendria d’una altra manera. A més, això es grava sobre la propietat i el padró de l’IBI. Hi ha gent que no té una propietat i que viu de lloguer, i no ha de pagar -tot i que pot ser que li repercuteixin després al cost del lloguer-. El model de càlcul s’hauria de replantejar. Sabem que és difícil perquè parlem de canviar-ho a tota l’Àrea Metropolitana, però com a mínim la proposta hauria d’estar sobre la taula, i crec que és un exemple clar de propostes que es tiren endavant en un mal moment i sense informació; i això és el que genera tant conflicte. A més, tenim una resolució del Síndic de Greuges que està donant la raó a la plataforma contra el tribut metropolità, i potser l’hauríem d’escoltar i replantejar tot el procés.

 

“Cal eliminar les portes giratòries, un model més sostenible i recuperar la gestió pública de l’energia”

 

Què s’ha de fer amb l’Aeroport de Sabadell des de la Generalitat?

Aquest és un debat de fa molts anys. Existeix una comissió entre Badia, Sant Quirze, Sabadell i Barberà, que és l’encarregada de fer un seguiment. Jo penso que la Generalitat, i fins i tot l’Estat -que és qui gestiona aquesta estructura- hauria de donar més protagonisme i espai als ajuntaments, que són qui està patint directament les conseqüències de tenir aquest aeroport. Diuen que és una font d’activitat econòmica, però això s’hauria de veure. Aquí a Barberà genera intranquil·litat a molts veïns i veïnes, i per sort no hem hagut de lamentar que hi hagués cap accident a un barri residencial, però no sabem què pot passar en el futur. Per nosaltres, la proposta és clara: cal unitat d’acció i responsabilitat, més enllà del color polític. Siguem seriosos, seiem en una taula com està passant a la resta de municipis, i intentem negociar amb l’Estat i la Generalitat una solució; que ja veurem si passa per la clausura de l’aeroport, per moure o modificar la seva ubicació o per controlar-ho d’una altra manera. Aquesta taula de diàleg és fonamental per poder mirar de minimitzar l’impacte que té sobre la ciutat. Arribar a acords és la manera de poder resoldre problemes.

 

A principis de gener hi va haver una pujada important del cost de l’energia i se’n va parlar a l’últim ple de Barberà. Com creieu que s’ha de gestionar el tema de l’energia i la sostenibilitat des de la Generalitat?

Hi ha responsables com la Generalitat i el govern de l’Estat, i ara tenim un exemple molt clar de les conseqüències de deixar la gestió energètica en mans privades, que és la pujada del 30% que ens hem trobat a la factura de la llum aquest any. Això ja ho està patint tothom avui a la seva butxaca. La solució al problema passa per fer una transició cap a un model més sostenible i ecològic com s’està fent a Barberà, instal·lant plaques fotovoltaiques i promovent un model d’energia sostenible. Han de ser els governs, tant de la Generalitat com l’estatal i el municipal qui ha de tenir la participació d’un servei essencial com és l’energia. A Barberà per sort tenim l’aigua de gestió municipal, però també ho ha de ser el subministrament de gas i l’elèctric. Perquè tenim un model de gestió privada en aquest país i perquè puja la factura de la llum? Aquí qui va començar amb el procés de privatització de l’energia va ser el senyor Felipe González, amb la venda d’Enagas; curiosament, després, Felipe González va acabar al consell d’administració de Gas Natural, que va ser qui es va fer amb aquella empresa pública, amb un salari de 200.000 euros l’any. Més endavant, va ser Jose María Aznar qui va fer exactament el mateix amb Endesa, que va passar també a mans privades, i des de llavors el cost de l’electricitat ha pujat un 80%. Però també tenim a l’expresident del PSC, José Montilla, que ha fitxat fa poc per Enagas, tenim a Pedro Solbes… Tenim una llista llarguíssima de polítics que han contribuït a la privatització i l’encariment de l’energia en aquest país i que han acabat en consells d’administració. Per tant, les solucions són l’eliminació de les portes giratòries, transició ecològica cap a un model més sostenible i recuperació de la gestió pública de l’energia. Si podem governar a la Generalitat, o podem tornar a governar a la ciutat, és el que nosaltres proposem sobre un tema que ens afecta a totes.

 

Toni Alfaro

 

FOTO PORTADA: David Clarà, regidor de Podem (En Comú Podem) a l’Ajuntament de Barberà | Pau Quintana

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies