Tornem de vacances
Afortunadament tornem a reprendre la normalitat de la vida quotidiana, la tornada a l’escola, als horaris normalitzats i a la dieta regulada.
Però toca fer balanç com cada any, del que han estat les tant esperades vacances. Hi haurà gent que li han semblat molt llargues, segurament a totes les avies i avis que s’han hagut de fer-se càrrec dels seus nets durant tot el dia cobrin les hores laborals dels seus pares, desitjant que d’una vegada per totes arribi la tant necessària conciliació laboral i familiar. Per altres els hi hauran semblat curtes doncs cada vegada és més difícil, primer coincidir tota la família en les mateixes dates i segon poder permetre-s’ho, doncs tothom sol marxar el mes d’agost i és en aquest mes que els preus s’incrementen, així que la cosa es posa molt però que molt complicada.
Però aquest any també hi ha qui no ha tingut vacances, els polítics, doncs com que no han aconseguit aprovar el curs al juliol, al setembre han de presentar-se a la repesca. Aquest estiu ha estat un estiu atípic pel que fa a l’àmbit polític, habitualment era una època que gairebé no havia noticies doncs tothom aprofitava per anar-se’n de vacances i descansar, per tant les úniques noticies que es podien veure eren on passaven els dies estiuejant el president i la seva família, en la premsa rosa principalment.
Però aquest estiu hem pogut seguir cada dia els avanços o no, de les converses mantingudes pel president en funcions i de la replica dels diferents portaveus de l’oposició i un munt d’enquestes sobre la idoneïtat d’anar o no a unes noves eleccions. Tot això envoltat en una onada de calor darrera l’altra, que feia més feixuc empassar-se les noticies i reflexionar sobre el que realment més ens convé.
Ara ja som al setembre i només tenen una nova oportunitat més, el dia 23, i per tant queda poc i així ens ho recorda cada dia una cadena de televisió que mostra un marcador amb els dies, hores i minuts que resten per que es formi el nou govern o no. Qui hem sigut estudiants ho tenim clar, sí al juliol no hem pogut aprovar no passar res, a l’estiu es treballa de valent i al setembre s’aconsegueix i cap endavant amb el nou curs.
Lamentablement ha estat un mal estiu pel que fa a la violència masclista, pràcticament cada dia hem escoltat noticies d’assassinats, agressions o violacions. Em vaig acomiadar abans de l’estiu diem que eren 1000 veus silenciades però aquesta xifra ha seguit augmentant, a partir de juliol són més les veus que ja no seran escoltades. Sí parlem de les agressions masclistes sembla que amb les múltiples Festes Majors d’arreu de la geografia del nostre país aquestes han augmentat fen que les Festes quedin enterbolides, enfosquides i de vegades suspeses. Sota el paraigües de la festa i la disbauxa, els efectes de l’alcohol i la força que els dona a alguns homes anar en grup, en “manada”, i aprofitar-se de les dones i abusar d’elles. Pensar que les festes només estan pensades per una part de la població i que nosaltres, les dones, no tenim dret a divertir-nos lliurement sense tenir por a patir qualsevol tipus de assetjament.
I paral·lelament a tot això, hi ha campanyes que banalitzen el dolor de les víctimes parlant de maltractament i no de violència, responsabilitzant només a qui pateix les conseqüències i no als agressors que són els veritables responsables.
En la lluita feminista contra les violències masclistes queda molt camí per recórrer i no ens podem permetre badar, doncs el que està en joc és la dignitat, la llibertat i vida de les Dones, una cosa molt valuosa.
