L'independent

Ja van 43 dones mortes en el que va d’any, 27 nens i nenes des del 2013 i en total 971 dones des de l’1 de gener de 2003. Xifres i més xifres, al final només són meres xifres, que queden en les estadístiques i en el dur record per sempre de les seves famílies.
I aquestes són les que han perdut la vida i les que s’han classificat com a víctimes de violències de gènere, però n’hi ha moltes més, les que no són classificades com això o que afortunadament no han perdut la vida, les que encara segueixen vivint o sobrevivint.
Aquest mes de novembre es celebra el Dia Internacional contra la Violència de gènere, o masclista, o vers les dones, tant se val com ho diguem. Realment el qualificatiu no té massa importància, és el fons el que importa. Es fan moltes activitats al voltant d’aquest tema, xerrades, pel·lícules, documentals, obres de teatre i moltes més. Tot amb l’objectiu de posar de manifest quina és la problemàtica, la dificultat amb la que s’enfronten les víctimes i la manca de sensibilitat i de comprensió en la majoria de les vegades de la justícia i de la societat en general.
Ens hem acostumat a veure que gaire bé cada dia, hi ha una notícia d’una dona assassinada a mans del seu company o la seva exparella, o encara pitjor els nens i les nenes que perden la vida amb la única raó de fer mal a la seva mare. Són la part més vulnerable de la cadena, la part silenciosa, la que ningú escolta, els que no entenen res del que esta passant al seu voltant. Només hem de veure el cas de Castelló, el pare va matar a les dues filles de 3 i 6 anys per tal de venjar-se de la mare i el jutjat l’hi havia denegat a la mare l’ordre d’allunyament. Després d’aquest cruel assassinat l’home es va suïcidar, però evidentment ja era tard, massa tard.
Portem molt de temps lluitant i demanant mesures per acabar amb aquesta xacra social, però sense cap mena d’èxit. Com a societat alguna cosa estem fem malament, doncs encara hi ha molta violència, molt patiment i moltes morts, i això no ens ho podem permetre.
I de qui és responsabilitat?, i en mans de qui està la solució?, de la cultura patriarcal? dels governs?, de la justícia? o de l’educació? Segur que de tots en general. No hem de defallir, totes podem posar el nostre gra de sorra, en el nostre dia a dia, el nostre comportament, la nostra forma d’educar als nostres fills i filles, em de començar a no permetre actituds masclistes i a no fomentar-les, a no tolerar acudits amb tints masclistes, són les petites coses les que al final canvien la societat.
Hem d’aconseguir una societat més igualitària, on homes i dones convisquem i treballem en igualat de condicions, només així aconseguirem anar desterrant la xacra que ens amenaça.

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l’acceptació de les esmentades galetes i l’acceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies

This popup will close in:

Entreu a l’Aula : Història de la troballa de la tomba de Tuthankamon.

El Mercat 11 de Setembre grava un lip dub

Nagore

Exposició: Menjar bé

Entreu a l’Aula : Història de la troballa de la tomba de Tuthankamon.

El Mercat 11 de Setembre grava un lip dub

Nagore

Exposició: Menjar bé

Ciutat

Nos ha dejado una gran mujer y una gran feminista

Cultura

Entreu a l’Aula : Història de la troballa de la tomba de Tuthankamon.

Economia

El Mercat 11 de Setembre grava un lip dub

Esports

Les Porsche Classic Series by Rallyclassics encaren la gran final

Ciutat

Exposició: Menjar bé

Entitats

Des de l’ Aula d’ Extensió Universitària per Pepita Solana

Comarca

6 è concurs de piulades! 2018

Territori / Medi Ambient

Barcelona Energia, l’operador elèctric públic que abastirà la metròpolis a partir de 2019