Tic tac, tic tac. El temps se’ns acaba, inexorablement, no podem badar més, hi hem de posar remei.
El temps se’ns esgota, però encara estem a temps de posar-hi remei, el Planeta Terra està en fase d’emergència climàtica. Ja fa algun temps que ens està enviant senyals, cridant-nos l’atenció i demanant-nos ajuda, però sembla que no li volem fer cas. La darrera ha estat la tempesta Glòria. Hem assistit fa tot just dues setmanes als canvis en la forma de ploure en èpoques com l’hivern. El seu pas ha deixat camps plens d’aigua, pobles inundats, cases destrossades, ponts derruïts i el Delta de l’Ebre gairebé submergit sota l’aigua del mar i amb la desaparició del Delta hi perdem tots, doncs és el nostre gran pulmó de la Mediterrània. El pitjor de tot és que hem de lamen- tar la pèrdua de vides humanes. Ha arribat l’hora de fer quelcom. Un canvi i no valen excuses, depèn de nosaltres. Està en les nostres mans, en els gestos del dia a dia, calen canvis, en la nostre forma de vida, de consumir, de desplaçar-nos i en definitiva en tot allò que fem.
La sostenibilitat no és una quimera, ans el contrari, cal que pensem en les futures generacions doncs és una aposta decidida pel futur i un canvi valent pel present. Pensem en donar-li un altre ús allò que ja no ens posem, pensem en: com podem estalviar energia, pensem en com podem anar caminant o en transport públic a treballar, és més saludable. Pensem doncs, en les 3R: Reduir, Reutilitzar, Reciclar.
Pensem que la mar ens ha retornat a terra els plàstics que fa dècades que vam llençar, el que ens demostra que els plàstics no es degraden en centenars d’anys. Per tant, estem malmetent la vida marina i en conseqüència ens estem carregant una de les nostres fonts d’alimentació. Així doncs, no hem d’utilitzar plàstics d’un sol ús i en cas de fer-ho reutilitzem-lo i finalment si més no, reciclem-lo correctament.
Cal que estalviem energia perquè majoritàriament es produeix amb combustibles fòssils causants de l’escalfa- ment del planeta, i aquesta és la causa de que les tempestes com la Gloria que cada cop seran més freqüents i les seves conseqüències: ara ja sabem com són, devastadores. Per tant, deixem el cotxe aparcat i fem exercici anant caminant a comprar, a la feina i en tot els nostres desplaçaments i si les distancies són més llargues utilitzem la bicicleta o el patinet.
Així doncs, no diguem que no podem fer-hi res perquè està en les nostres mans, els petits canvis sumats amb els de tots i cadascun de nosaltres fan possible les grans conquestes. No cal que esperem que siguin els de dalt, ni els governs, ni les grans empreses els que ho facin per que si nosaltres empenyem des de baix no els quedarà més remei que sumar-se al canvi.
Sumen-nos al canvi, no ens esperem a veure-les venir: potser després serà massa tard!
