Democràcia amb majúscules
Sort en tenim a Barberà que sembla quedar al marge dels lamentables episodis que veiem dia rere dia a la capital catalana. Pot ser aquesta frase tants cops utilitzada de forma despectiva i que jugava sempre en contra de la nostra ciutat, p er una vegada ens afavoreix, doncs vivim a les “rodalies”. Es cert que a Barberà s’ha produït alguna mostra de descontent, alguna concentració i un debat seré en un ple extraordinari a l’Ajuntament, però tot s’ha de dir, que dins del més estricte ordre i respecte i sense cap mostra de violència.
No obstant això, a totes les converses hi ha un tema principal doncs la situació ens preocupa i ens amoïna; alguns senten ràbia, d’altres ansietat, però per a la majoria el sentiment és de tristor i de molta tristor.
Davant les moltes imatges que ens han ofert en tot moment totes les cadenes de televisió dels molts actes violents, aldarulls, crema de contenidors, violència gratuïta després de cada manifestació pacifica i legitima en rebuig a la sentencia del procés, o com es bloqueja l’aeroport, les carreteres i les vies de tren o l’estació de Sants, com s’ha boicotejat algun que altre acte, com es bloquegen les universitats impedint-ne l’entrada a les aules als estudiants que desitgen assistir a classe i com uns pocs trasbalsen la vida de la majoria dels ciutadans. Amb tot això ens venen a la ment les imatges de la Barcelona dels Jocs Olímpics, aquella que ens va posar a Europa i en el món. Una Barcelona oberta, tolerant, moderna i cosmopolita; amb un gran futur per davant, ha estat mirada i admirada per tothom, però ara no ho tenim pas tant clar que així sigui.
Evidentmant que tothom té dret a reivindicar allò en el que creu, per suposat! que es pot ser sobiranista, estar a favor d’un referèndum d’autodeterminació i estar en contra de la sentencia, però no tot si val, no!. S’ha de pensar en que la meva llibertat acaba allà on comença la llibertat dels demés. Per tant, la violència no està justificada mai, en cap cas, i ningú està legitimat a utilitzar-la com a mètode per a imposar les seves idees. I molt menys pensar que la violència té alguna cosa de positiu que dona visibilitat al conflicte a l’exterior tal i com va afirmar la presidenta de l’ANC. En democràcia aquesta força la tenen atorgada les forces de seguretat i en el nostre cas, a Catalunya, el cos de Mossos d’Esquadra que han de garantir que no es menystinguin les llibertats del conjunt de la ciutadania.
Hi ha molts ciutadans que estan farts o millor dit estem dolorosament farts de la situació, de transmetre aquesta imatge que no es correspon al nostre model de convivència, a que malmetin el present i el que és més lamentable el futur de Barcelona i del nostre país, al que tant diuen estimar. Però en realitat hi ha certa recança a expressar-ho en veu alta, per temor a enredar-nos en una lamentable discussió, a entrar en un bucle sense sentit i a que et cataloguin del que mai has estat.
S’acosten les eleccions generals i esperem que siguin un exemple de responsabilitat democràtica, per part de tothom. Que puguem exercir el nostre dret a votar amb total normalitat. I al dia després comencem una nova drecera per tal de que el diàleg esdevingui l’eina que ens dugui a una solució satisfactòria per a tots.
