Fabià Diaz-Cortés (JuntsXBarberà) tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barberà valora la jornada del referèndum

Fixant-nos només en la jornada d’ahir i en la nostra ciutat jo crec que és un dels èxits col•lectius més importants que hem viscut a Barberà, almenys en aquests darrers 40 anys. Que el poble de Barberà vehiculés la seva força col•lectiva fent possible una alcaldia del PSUC a l’any 1979 va ser una fita col•lectiva importantíssima després d’un llarg procés de lluita antifranquista, però jo no la vaig viure. El 15-M va ser un moment col•lectiu important. Crec que ara vivim un moment semblant: venim d’uns anys de mobilització popular massiva que ara, després del diumenge, hem de seguir alimentant i reforçant entre tots i totes. El resultats, per un militant de l’Esquerra Independentista com jo, són una evidència: ha guanyat el sí, en un context de repressió brutal que no ha aturat l’empeny de tots i totes en mantenir-se la determinació de votar durant tota la jornada del diumenge, i s’han d’aplicar. Ara! proclamar la independència ha de ser un exercici per seguir reforçant el protagonisme de la gent, del carrer, en com ha de ser aquesta nova república. Aquesta república l’hem de fer entre tots i totes.

Dit això, no ens podem oblidar de la violència exercida per l’Estat en molts pobles i ciutats de Catalunya. La nit de diumenge, al tornar a casa de Plaça de la Vila, amb tota una jornada acumulada de com van anar les coses als 4 col•legis electorals de Barberà, amb una resposta solidària de la gent espectacular i amb tres moments on em vaig emocionar i no em sortien les paraules, vaig plorar de ràbia quan vaig veure les informacions de la violència exercida per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Amb el que em quedo és que, malgrat la violència, la gent va ser persistent i encara ens va reforçar més a nivell comunitari, ens vam cuidar més encara entre tots i totes.

I sobre la violència, que ningú s’equivoqui, la violència d’ahir és fruit d’un procés de repressió dirigida des de l’Estat des de fa setmanes i aplicada per diferents protagonistes, com en el cas de la persona que ha segrestat l’Alcaldia a Barberà. Fer que treballadors municipals requisin material, identifiquin a veïns i veïnes, bunkeritzar la sala de plens restringint l’accés i registrant a determinades persones que van poder accedir, les aparacions televisives a canals que alimenten l’odi contra Catalunya i els i les catalanes, i més accions que tindrem temps d’explicar i denunciar públicament, forma part de la mateixa estratègia repressiva. La PCPB podent fer com hem fet altres partits del govern municipal (ERC i Junts per Barberà) van decidir anar més lluny, criminalitzant a una part molt important de la població de Barberà i no respectant els drets dels i les que volíem votar i expressar un dret cívil i democràtic. Avui per avui, la pregunta que molts i moltes barberenques es fan és quina credibilitat i legitimitat democràtica li queda a la PCPB per seguir segrestant els vots populars i d’investidura a l’alcaldia d’ERC i PCPB? Jo personalment, confio en què els hi quedi alguna cosa de decència i ètica, i no facin més mal a la ciutat i al respecte per la diversitat política a la ciutat. PCPB ha col•laborat, a través del paper d’Alcaldia i la regidoria que és responsable de la Policia Local, en la suspensió de drets civils i democràtics en aquesta ciutat. En tot cas, nosaltres des del govern, també els companys d’ERC, hem funcionat d’una manera ben diferent, evitant l’exposició de treballadors i treballadores municipals, i tenint clar el nostre paper de salvaguardar drets civils i democràtics i implicant-nos des del primer moment en la celebració del referèndum, fent-nos responsables dels 4 col•legis electorals. Si ho hem pogut fer nosaltres, respectant les nostres idees i valors, però per sobre d’això, respectant un pacte, per què no ho ha fet la PCPB? Jo tinc les meves respostes, però crec que el més important és que siguin els i les veïnes de Barberà que analitzin i actuïn en conseqüència.

I per últim, espero que ben aviat, entre totes les persones que hem fet possible la celebració del referèndum a Barberà, amb tota la seva autoorganizació local i gestió logística, puguem explicar públicament com persones a títol individual, llars, locals, entitats i partits hem funcionat des de fa moltes setmanes per fer possible l’1 d’octubre. I a això hem de sumar tota la gentada que va defensar els 4 col•legis electorals de la ciutat, i també la solidaritat que ens va venir des de la comarca de Sakana (Nafarroa, Euskal Herria), seguint tota la jornada a la nostra ciutat. Centenars de veïns i veïnes mobilitzades per cuidar-nos entre nosaltres i garantir drets. Serà, també, un bon exercici de memòria historica. I que no hem de perdre, seria un fracà perdre tota l’empenta col•lectiva que ara tenim a les nostres pròpies mans. De veritat que ha estat una experiència increïble de com Barberà pot autogovernar-se des del carrer i en coordinació amb la resta de municipis del nostre país per la consecució d’un èxit social i col•lectiu, que és per compartir, per tots i totes. Per últim, no vull deixar de fer menció als veïns i veïnes que diumenge van exercir de presidents i presidentes i vocals de taula, un exemple brutal d’assumir una responsabilitat, un gest que els i les honora i, també, ens honora com a ciutat.

Deixa un comentari