Estat Federal o Confederal la única sortida possible Lluís Ricart – editor

En tots els conflictes hi ha un punt zero, un punt on el passat, Estatut al TC, deixa d’existir com a causa i és substituït per un present que no permet ni tan sols girar el cap com a reflexió. Això es va produir quan algú, fiscal o jutge, va decidir detenir a 15 persones, tècnics-polítics o polítics-tècnics de la Generalitat de Catalunya. Quina sensació més estranya, els màxims responsables lliures, Puigdemont i Junqueres, i les mans dretes i esquerres detinguts. La sensació d’impotència de ganes d’estar en el seu lloc es enorme doncs hi ha un principi de justícia que queda trencat per aquesta situació, de fet va costar llàgrimes.

El punt zero actual és el setge als preparatius que des del govern de l’Estat s’ha posat en marxa, com no podia ser de cap altra manera, aquesta acció ha provocat una reacció que uns esperaven, d’altres desitjaven i els menys els sorprenia. No se on vaig llegir que Rajoy a torpedinat la celebració del referèndum però ha perdut Catalunya.

Tots aquests moviments i accions només serveixen per impedir coses i fets. D’aquesta manera tan barroera fan créixer de manera geomètrica les persones que volen marxar. No he vist gaires estudis respecte dels motius pels quals un ciutadà vol marxar d’aquest estat per formar part d’un altre de nova creació, fins i tot saben que en el nou perdrà moltes de les coses que té en el vell. Una part de l’ independentisme està format pels independentistes de sentiment, són catalans i no volen ser res més, aquests no es miren ni la butxaca ni les condicions, son catalans i prou i el seu objectiu és ser-ho de veritat algun dia. Després hi ha els independentistes que estant tips del tracte que té Espanya amb el país on viuen, s’han cansat dels acudits de catalans i s’han cansat del llenguatge agressiu dels unionistes i sobretot dels espanyolistes de caverna. Aquesta és li xifra que va creixent cada dia en funció de com actua Espanya, i aquests dies una bona colla més han decidit que el dia 1 aniran a mostrar que volen marxar. Després els que han decidit que en una república catalana es viurà millor que en la monarquia espanyola. L’atur, els impostos, els salaris, l’estat del benestar que en la nova república funcionarà i aquí no funciona.

D’aquests tres col•lectius crec que només dels dos segons es pot aconseguir que pensin d’una altra manera i solucionar el conflicte racionalment. Seguir amb l’Espanya autonòmica com fins ara a cop de guardia civil i jutges no és una solució. No es pot conviure amb una societat que la meitat dels seus membres vol marxar, s’ha de tornar a altres xifres i si volen, poden fer-ho.

Jo els proposo una reforma constitucional, en una nit de fosca, com varen fer per reformar el 135, de manera que en pocs dies Espanya sigui Federal o Confederal, que aquí els matisos no tenen importància. Què una nova forma de conviure sigui possible ja. No en hi prou en dir que millorarà el finançament si es deixa de pensar en l’1O. Ens cal un sistema on les competències de Catalunya siguin totals i reals, que les seves institucions siguin autònomes de veritat i no aquesta barroera manera que ens han venut com autonomia.

És veritat que aquest referèndum no és legal, ni la Constitució ni l’Estatut ho permeten i per tant, en democràcia, anar en contra de les lleis pot tenir molts noms que als que ho fan no agraden gens. Però també es veritat que la Constitució que tenim no es va fer amb la llibertat que tenim ara, la frase “soroll de sabres” apareixia, com a justificant, després de cada capítol i en aquests 40 anys, tot i una bona colla de veus reclamant-t’ho, no s’ha tocat ni una coma. Per tant no passa res més que el que passa, d’alguna forma era previsible.

S’ha de sortir d’aquest forat i no es pot fer emmanillats i amb l’espasa del govern de l’Estat al cap doncs podríem retornar a temps no volguts per ningú. De totes les possibles solucions només la d’un Estat Federal o Confederal em sembla que podria satisfer a tothom i fins i tot alguns podran dir allò de: “nosaltres ja ho dèiem”.

Fem els primers passos en aquest sentit i posem arguments sobre la taula per que les ments neutrals no acabin decantant-se cap a la il•legalitat, tenim punts de partida, al País Basc i Navarra, que es poden aplicar a altres indrets, que poden satisfer a gran part del interloctors. Ara només cal bona voluntat per voler solucionar-ho i per favor deixin de mirar qui la té més llarga que això són coses serioses.

Deixa un comentari